lunes, 30 de enero de 2012

GOODBYE NEW YORK!

Hello Everybody!!

This post I'll do it in English, probably I'll make some mistakes but I'll try to do all my best. Always it's really hard to say goodbye, but harder if you knew a lot of people in this city like I did. As I've been saying during these last days, everyone can choose between two ways to leave this kind of experiences:
- Only spend your time for study, learn english and visit the city by yourself. Trying not to share feelings, sensations, emotions. Be like a rock.
- Study, learn and enjoy the city being and open minded person. I mean, show the best of you to the other people and respect the other ways of living of the people that you could know.

Obviously, the second way is the one that I chose the day that I arrived. I'd only be here for a few months, why not? well, at the end it's harder to say goodbye, because you feel loved by a lot of people and you know that some of them would be difficult to see again or share the same things.
The first week I was thinking: What am I doing here? But all started working that night in Juliet Supper Club...
If someone told me the first day that I arrived here, that I would live all that I lived during these 5 months, I'd say: Are you kidding? I can't say anything bad about all of this experience. I has been better thant what I expected. All the people that I met were AWESOME, I just can say thank you ALL to share with me your feelings and all these moments that I won't never forget.

Last week I was full of emotions, so hard to keep them with me. The people thats knows me, understands all of these. I'm a sensitive person and see the end it's not easy for me.
What would happen if I didn't meet Noe? What would happen if I didn't go to Rennert School? What would happen if I stayed in the residence during these 4 months? These are some of the questions that I was asking myself during the last week. And you know.... I'm really glad of all! I wouldn't change anything! All was priceless. Working harder during the last year to have the chance to live this was worth it.

Last saturday I had the best farewell party that I could have. It was more than 12 hours of party and fun. I could see all the people that I wanted. The girls: Noe, Nicole, Nadine, Sandra, Justine, Angie, Aline, Nadine W and Gen. Eddie! OMG! with the yankee's jersey.. WE ROCK IT! Narcís from Pittsburgh! One more the catalan group! haha. The photographer..she could miss the last party, as always we are waiting to see her pics. The Lavish Nightlife Group & Daouda! Without all of these ones, I think that it wouldn't be good.



We started the night at Pranna, the Mad Brunch...OUR FAVOURITE PARTY! It's the best way to start a saturday...with the sun still shining...OMG! The funniest thing is that, I don't know why some of the people from there know me and I don't know who they are, Is it possible because of my dance shows? I still have muscle sore because of my crazy dance... I did all my best for my people, whatever for my fans! hahaha
After I went to my place to take a shower, I needed it! And then...LIMO RIDE! 3 hours of amazing moments, drinking, dancing, and practicing one of the passions that I share with Noe: TALK ABOUT WHAT'S GOING ON in front of us hahaha. We did some stops during the ride to take pictures, sometimes I think that we don´t take seriously this city... Do we know that we are in NY?
Last stop... Highline Ballroom! It's not the best club that I've seen, but the promoters did their best, as always, to have fun! I stayed there until the club was closed.

Well that's it! But this doesn't mean the end, because I'll be back people! Probably this summer. My roommate Jeff offered me to sleep in the couch if it's necessary! Then I'll say: See you soon!!!

I LOVE NEW YORK, IT WILL BE AS A SECOND HOMETOWN FOR ME FOREVER!!!
Hugs and Kisses.
Roger

viernes, 27 de enero de 2012

Charlie's visit i... Last Days

Hola followers!

Ultimament em costa tenir el Blog al dia, son els meus últims dies per aquí i son molts els sentiments que estic vivint. No em podia imaginar que acabaria fent arrels aquí, potser hagués estat més fàcil no fer amistats i dedicar-me a aprendre anglès i treballar, però la veritat que m'en alegro d'haver fet tot el contrari i no m'en empenedeixo de res. He deixat una mica de banda tot això potser perquè no vull desaprofitar cap segon que em queda aquí, i aprofito avui que estic de repòs a casa per culpa d'un refredat per explicar-vos que ha passat últimament en aquesta GRAN CIUTAT.

El Carlos va venir fa un parell de setmanes, amb ell va ser com reviure la primera vegada que vaig trepitjar New York, amb l'única diferència que ara era jo el que el guiava! jajajaja Vaig portar-lo a llocs que ell no havia vist encara, com el Highline Park o Brooklyn. El crack em va pagar un hotel a Midtown, però sense mal pensar ehh que dormiem en llits separats! No us podeu creure com trobava a faltar un llit en condicions.. Portu dormint 3 mesos en un llit inflable, us podeu fer una idea no?
Es va poder fer una petita idea de com és el meu dia a dia aquí i com és realment la vida en aquesta ciutat. Però el "momentazo" de la seva visita va ser... ANAR A VEURE ELS KNICKS!!! Per fi! Per primera vegada anava a veure un partit de la NBA, i a més al Madison Square Garden. Va ser tota una experiència, semblava un crio! Com diuen alguns per aquí, més americà i explotu! La veritat és que no és solament un partit, sinó tot l'espectacle que l'envolta, molt recomenable fins i tot per la gent que no li agrada aquest esport. Ara ve quan la Noe s'ha dormit en mig del que estic dient, Zzzzzz Ja ho sé, a tu ni et va ni et ve jajajaja Però ho havia de dir no?

Els meus dies com a estudiant i treballador també s'han acabat. Fa uns dies vaig rebre el diploma que certifica les més de 300 hores que he fet aquí, havent arribat fins el nivell 6 Advance. No esta gens malament, jo no miro el nivell en el que he arribat sinó lo comode que em sento a l'hora de parlar l'idioma.
En quan a la feina, aquí els teniu, els meus companys i jo a l'oficina. L'Adam i l'Amit, ells dos m'han ajudat a semtir-me còmode a la feina. No he estat solament un becari, sinó que m'han fet sentit com un més, donant-me responsabilitat i feines que seran útils per a la meva experiència laboral. OHH! I lo millor de tot és que em van donar una carta de recomenació, potser seria una bona carta per tornar a aquest país per treballar-hi o per obrir-me les portes a una bona feina, tot el que sumi serà benvingut en aquest món en el que estem.

Com deia al principi, estan sent dies de despedides, sopars, etc. La setmana passada vaig preparar un sopar de la terra pels companys del pis, no podia marxar sense fer-ho. Estava esperant trobar el moment ideal, com els hi vaig dir, ells es mereixen tot això i més.
Pa amb tomàquet, truita de patates, pernil, formatge i una mica de vinet. Ara que ho veig, que senzill és per nosaltres ser feliços eh? El que fa un sopar tant senzill... Per un moment em vaig sentir com a casa, va ser molt especial. Vaig suar una mica, patia perquè era la meva primera truita de patates, però haver vist fer la truita a casa milers de vegades va fer que sortís una bona truita i ells tant contents! jejeje


També va haver-hi l'últim sopar amb els de classe. Vam anar a sopar a un restaurant coreà al carrer 32, allà esta tot plagat de tendes i restaurants coreans, li diuen la petita Korea. La veritat que m'estic acostumant als seus plats, una mica picants, però DELICIOUS! I veurem amb els palillos és tot un espectacle... Crec que si no em porten una cullera, ara encara estaria menjant! jajajaja Després del sopar vam anar a un Karaoke! Els coreans son uns fans d'això! I a mi... ja sabeu com m'agrada fer el burru, jo amb un micro o una camara sòc la persona més feliç del món! Vergonya?? Aquesta paraula no crec que entri en el meu vocabulari veient el que vaig fer... Encara s'estan rient de la meva actuació emulant l'Elvis Presley... Però pel públic el que fagi falta!

Bueno i per fi va arribar la neu a Manhattan! Una nevada que va deixar la ciutat ben blanca! Era una imatge que no volia perdreme-la! El Central Park estava preciòs! Crec que a raó de passar tot el dia pel carrer vaig agafar aquest refredat, però va valer la pena crec jo.

I això és tot, aquest cap de setmana m'espera la meva gran festa de despedida. Hi serà tothom, i això és el que m'importa. El menú és el següent:
- Mad Brunch (com m'agraden aquestes festes... jajaja)
- Limo Party (3 hores per voltar per la ciutat)
- Highline Ballroom (On l'última nit ha de ser memorable!)
Ja us explicaré com ha anat, possiblement serà el meu LAST POST!

Petons i abraçades,
Roger

sábado, 7 de enero de 2012

XMAS HOLIDAYS with FRIENDS!

Heyy familia!!! 

Com va? Ara feia dies que no sabieu de mi ehh?? Us he deixat respirar un temps, potser estaveu cansats de saber del pesat que viu a l'altra banda del "charco" (se que això haurà fet mal al Pompeu Fabra jajajaja).
Ja estic a la recta final de tot aquesta experiència, però encara no toca pensar-hi!Va ser difícil celebrar el dia de Nadal lluny de casa, més que difícil...Estrany! Gairebé va ser com un dia més, aquí podeu veure l'arbre de nadal amb totes les compres que vaig fer els dies anteriors jeje Vaig fer una mica de pretty woman per la city aprofitant que hi havien rebaixes i que a la feina m'havien donat $200 com a paga de nadal!! 200 dolars ehhhh SON MOLTS EURUUUUS!!!!!! jajaja

Dies abans vaig celebrar l'amic invisible amb companys de l'escola, millor dit la festa dels coreans amb un català. Em va tocar com un Scrabble de viatge, però lo més graciòs era que anava amb un estoig en forma de platan, segons em va dir un d'ells, m'ho van comprar al MOMA! Vaig menjar cuina coreana, la mare que els va parir amb el picant! I per ells no pica res! Vaig estar tota la nit amb la llengua que no me la sentia. Sòc diferent d'ells, diferents costums, però ja m'agrada! Després de tot això algun dia hauré d'anar a Seoul i visitar a tots aquests no? Després del soparet vam anar a prendre unes copes al Oneil's Bar, mític lloc de trobada per tots els alumnes de Rennert! 

I el dia 26... EL REGAL MÉS GRAN! Una representació del grupet d'amics van venir a visitar-me per passar les festes junts. Aitor, Pisano, Patty, Ainara, Elena, Xavi i Jesus! 7!!! Va estar genial veure'ls per aquí i poder compartir amb ells aquesta experiència també! Això de ser un grup de grup és una mica show tot s'ha de dir, però crec que entre la desorganització vam poder fer moltes coses plegats. Sobretots moltes compres jajajaja Jo crec que van arribar amb sobrepes a Catalunya! L'Ainara i l'Elena van dormir a casa meva i els altres a un apartament que havien llogat. Cada matí havia de despertar a la senyoreta Elena que li encantava el llit més que ningú, si al final tothom li molarà això de dormir a un llit inflable! jajaja I finalment el dia va arribar, el GRAN DIA! NEW YEAR'S EVE!! Vam agafar un gall d'indi, i begudes per fer un sopar molt cassolà a l'apartament d'ells. A vegades aquestes coses son les que es recorden i no un sopar super luxòs a un restaurant estrella michelin no creieu? Jo vaig portar el portatil i vam veure la bola de Times Square caure amb 20 minuts de retràs, el programa era en diferit! hahaha AH! I les campanades les vam fer nosaltres, que aqui no n'hi han...amb que? Amb M&M's! jajaja I després cap al 230 Club, un rooftop molt chulo de Manhattan a ballar una mica i seguir la festa! Juntament amb la Noe, l'Oscar i l'Aline, l'anima de la festa! 

Com sempre les despedides no agraden, però els ultims dos dies van deixar coses curioses. Les noies em van regalar un pijama I LOVE NY! jajaja Es tot un espectacle quan m'el poso cada nit al pis, els meus companys de pis es pixen, però jo estic super orgullòs! I elles mateixes em van enganyar, us explico: vam anar a dinar els 3 a Little Italy, i en quan vam demanar la conta per marxar, el cambrer va i em diu que surt gratis, em vaig quedar de pedra, s'ha de dir que les noies van actuar super bé, i vam marxar del restaurant. Jo flipant pel carrer dient que no m'ho podia creure que ens hagués sortir gratis i que ens haguessin convidat a les pizzes. Després de disfrutar de la meva inocència, les noies em van explicar que van ser elles qui van pagar la conta sense que jo m'enterés! MOLT GRAN! I l'última nit del grupet vaig quedar-me a dormir a l'apartament d'ells, compartint sofà amb mister Aitor, després d'anar a prendre algo per Upper East Side. Va ser un molt bo fi de festa! I WON'T FORGET IT! 

I això és tot people! Vaig a fer-me la maleta que el senyor Carlos esta a punt d'arribar i el noi ha reservat un hotel a la ciutat! Serà molt bó veure'l també sobretot perquè vaig descobrir aquesta ciutat amb ell fa 3 anys!
Ja us explicaré!!

Petons i Abraçades per tutti!!
ROGER

jueves, 22 de diciembre de 2011

Weekend @ Boston i... el Nadal s'apropa!

Hola a tothom!!

Com us va? Aquí em podeu veure jugant/enganyant a un pobre esquirol jejeje Jo per aquí bé tot i que ja tinc ganes d'agafar la setmaneta de vacances, la rutina i l'estrés d'aquesta ciutat em deixa bastant K.O! Ara entenc perquè la gent va amb els gots tant grans de café... com es pot sobreviure sinó a aquest ritme?? L'altre dia i no exagero vaig veure un home com es demanava un tamany de café que no havia escoltat mai al Starbucks: TRENTA (31oz) és gairebé un litre de café perquè us feu una idea! M'imagino que l'home aniria a tope tot el dia! Segur que fins i tot rendiria quan arribés a casa amb la dona i tot! XDDD

Dijous passat vaig anar a veure un amic que feia un concert a un local aprop de Washington Square. No se si us havia parlat d'ell, es diu Fredrik, és de Suècia, i sòc el seu fan n#1! Ell em diu que hauria de ser el seu representant jajajaja Toca cançons conegudes com ara Eagle Eye Cherry, Oasis o Kings of Leon, però també toca cançons seves! Va ser força intim el concert, en un local petitó, però per res m'ho hagués volgut perdre! Ara ell s'en torna cap al seu paí pero després de festes torna, així tocarà fer alguna quedada abans de que jo torni a casa! 


El passat cap de setmana vaig anar a Boston, a veure a l'Alba, el Carlos i el Guillem! Part de la colla de Vila-rodona (Tarragona)!! Va ser genial veure'ls per aquestes terres, compartir experiències, i sobretot per uns dies sentir-me com si estigués a Catalunya! Charlie ja sé que tu ets de Mèxic, però tu ets dels nostres ja! jejeje.
Els nois em van venir a buscar a South Station, vaig arribar-hi en bus després de gairebé 5 hores de trajecte, en teoria haurien d'haver estat una mica més 4 hores pel que m'havien dit, però vam trobar caravana pel camí. A l'Alba ja la vaig veure a l'apartament, molt acollidor i gran, comparat amb el meu mini pis de Manhattan! Vam fer unes pizzes mentres que ens posavem al dia de tot, la veritat que la vida a Boston és més tranquila i en això el envejo molt!! Em va alegrar veure que les coses anaven bé! L'Alba fent pràctiques laborals a un hospital i seguint amb els seus estudis, el Carlitos també però ara va s'envà a Valencia a treballar per la seva la Universitat de Berklee de Boston i el Guillem, o més conegut pels americans G-liem (jajaja), progressant en langlès! 

Dissabte vam veure molt de Boston, per no dir el més important: l'edifici Prudential (el més alt de la city), l'estadi dels Boston Red Sox, el parc Public Garden & Boston Common, Beacon Hill (un barri molt maco amb unes casetes que ja m'agradaria viure-hi!), Massachusetts State House (l'edific més important de l'estat), City Hall, i.... STOP!! Que era hora de dinar i ens moriem de gana, vam anar un restaurant i ens vam fotre les botes, més d'un es pot sorprendre del que vaig menjar... LOBSTER ROLL! Sisi, el Roger menjant un entrepà de llagosta! jajajajaja Potser si em quedo aquí a viure m'acaben agradant les olives! Ehm... Crec que és esperar massa! Després tot i que la temperatura no acompanyava, vam anar Christopher Columbus Waterfront Park, és el port de Boston des d'on es pot veure com arriben els avions a l'aeroport Logan International. D'allà vam anar al barri italià i cap a casa que fa fred!!! Diumenge va fer moooooooooolt de fred, sensació tèrmica de -12ºC! Vam visitar el MIT, un dels edificis més importants de I+D del món, i el campus de Harvard a Cambridge, no vam poder veure gaire perquè els indignats a Boston estan ocupant el campus i només deixen entrar als estudiants... Això si ens vam tornar a posar les botes amb unes bones chicken wings (Ales de pollastre). Va ser un cap de setmana complet! Espero tornar-los a veure aviat!

Per acabar, cal explicar el BOOM que s'ha creat a la meva escola després de publicar-se l'entrevista/anunci que van gravar a la meva feina. Un coreà al passadís de l'escola m'ha demanat que li firmés la llibreta per si algun dia em faig famòs! jajajaa Molts potser ja ho haureu vist per facebook, després d'escoltar-me...ostres puc veure que se m'esta enganxant l'accent americà que no vegis!
M'hauria de plantejar quedar-me i provar de fer-me un forat a Hollywood? Com alguns diuen, potser tinc exit! Us imagineu? jajajaja

Nadal està a la cantonada, i molts de vosaltres ho vireu en familia. Per mi serà molt estrany el dia 25, és la primera vegada que ho celebro lluny de casa. Però, trànquils que ja m'he encarregat de tenir regalets per obrir! Això que no falti!

Ja que el blog em dona l'oportunitat, voldria aprofitar per desitjar-vos un Bon Nadal!!!! I que mengeu molt!! 

PETONS!!

PD. Per Sant Esteve rebré 7 regals! Venen 7 amics a veurem, encara que m'hagués agradat que molt més haguessing pogut venir! 


domingo, 11 de diciembre de 2011

Nou apartament i....Visita de la Merce a New York!!!!

Hey Friends & Family!!

Ja estic al definitiu apartament! Soyoun i Sejung, els meus companys coreans de classe, em van ajudar amb tot l'equipatge, SON LA CANYA! En aquest nou pis estic vivint amb una parella d'americans, el Jeff i la Philia. El primer dia es suposava que dormiria al sofà, ja que el meu lloguer començava l'1 de desembre, i dic suposava perquè finalment no vaig dormir al sofà, esteu sentats? Vaig acabar dormint a un apartament al  pis 37 de la Trump Tower! Us explico: Quan vaig arribar amb les maletes, Jeff em diu que l'altre company de pis havia organitzat una festeta improvitzada per la seva última nit sense avisar, i un amic d'ell es quedaria a dormir al sofà. Llavors, el Jeff m'ofereix d'anar a passar la nit ell i jo a l'apartament d'un amic seu, no va ser fins que vam apropar-nos a la que em va dir on vivia el seu amic, UNBELIEVABLE! quines vistes que tenia el colega! La veritat que no em puc queixar de res dels companys de pis, son genials! Dona gust viure amb ells, hi ha bon feeling!

I la noticia de la setmana.... La Merce ha vingut a veurem! Ha vingut acompanyada del Marc també! Quina alegria al veure-la a l'aeroport! Va ser tota una odisea per ells arribar a New York, van tenir problemes a l'escala a Londres amb els visats...Els hi van dir que perdien el vol i el següent que podien oferir era 2 dies després, però tenim una "pedazo" d'actriu! La Merce els hi va dir que havien de donar-li algo pel mateix dia ja que diumenge tenia un casament a New York jajajaja No sabia aquesta faceta jo! XDD
Des del primer dia els vaig fer caminar un munt, tenien pocs dies i havien de veure lo màxim possible! Jo ja els vaig avisar que vinguessin preparats jeje Crec que el Marc m'odia... Jo no tinc la culpa! En aquesta ciutat hi ha molt per veure! El primer dia vam anar a passar el dia a Brooklyn, ens va fer un dia fantàstic!! La Merce va poder practicar força les seves habilitats fotogràfiques, la vaig posar a prova en fotografies nocturnes i s'en va sortir prou bé! Ara falta veure que tal es veuen a l'ordinador. 
El dilluns vam anar a fer el tour de Statue of Liberty, amb boira pensavem que no veuriem res, però va ser arribar a l'illa i començar a llençar fotus! Era una de les coses que em faltava fer a l'illa! Com diem amb la Noe...és una turistada, però s'ha de fer! jajajaja
Jo havia de convinar-m'ho com podia per trobar raconets per veurens, ja que havia de seguir amb la meva rutina. La veritat que els hi va costar poc en orientar-se per dins de la ciutat, em venien a buscar a la sortida de l'escola per dinar i va haver-hi un parell de dies que em van venir a buscar a la feina. Un d'ells va quedar molt autèntic, de serie, vam anar al bar en el que en teoria es basen a la serie How I Met Your Mother! I d'allà, em van convidar a sopar un steak house, la carn estava bonissima! El dia després, els vaig convidar a sopar a l'apartament amb el Jeff i la Philia també, ens vam passar amb la pasta... És que a casa sempre m'han ensenyat que millor que sobri que falti menjar XDD Avui encara sopu pasta d'aquell dia... Jajajaja
Jo crec que no s'han deixat res per veure, la veritat que ha estat una visita que m'ha donat moltes forces i una gran alegria! Ha estat molt especial poder compartir aquesta experiència amb ells. Han vist el meu dia a dia! Només puc dir GRÀCIES PER VENIR! Va ser dur desperdir-los al JFK però aviat se que m'esperaran amb un plat de bon pernil, CABRONS! Vau tardar poc en restregar-me que ja estaveu a Catalunya!

El divendres també va ser un dia estrany a classe, va ser el meu últim dia amb tots els companys...em pugen dos nivells!!! A partir de dilluns estaré al 6th Advance! Fa pena pensar que ja no podré molestar als coreans al mig de classe, o fer bromes amb la Vai (profe). La veritat que més que una profe és una amiga per mi, puc assegurar que és la millor teacher que he tingut mai. Hem tardat poc en organitzar un meeting per la pròxima setmana, i es que encara que es fagi la dura...ella també ens trobarà a faltar!  

Per acabar...VISCA EL BARÇA PEOPLE!!! El meu equip em va donar una alegria inmensa al derrotar al gran rival... 1-3: Victòria al Bernabeu un altre cop!! El partit el vaig veure amb els coreans, un d'ells em va sorprendre a l'arribar a casa meva amb una samarreta del Barça! COME ON!!! Perquè veieu que el nostre club no té fronteres!! Aquest clàssic el recordaré sempre! No importa lo lluny que estigui que els colors els portu amb mi vagi on vagi.

Em fa gràcia rebre news de la gent, veig que esteu tots genial! Si pugués per un dia...Vindria a veureus a tots. Agafeu forces que quan vingui en menys de 2 mesos...vindré amb moltes piles!

Abraçades i Petons,
ROGER

domingo, 27 de noviembre de 2011

Integrat en societat!

Heyyy People!

Després d'uns dies "desaparecido en combate", ja torno a ser aquí per posar-vos al dia! Han estat uns dies plens d'anecdotes, moments que intentaré resumir breument (cosa gens fàcil per mi...sabeu que quan començo no callo... jajaja). Com ja heu anat veient pel facebook, les coses em van molt millor del que m'esperava quan vaig arribar. Em sento un privilegiat per tot el que em passa i succeeix al meu voltant, a vegades penso que estic en una película! Estic aquí gràcies a moltes persones, familia i amics que han ajudat a que jo estigui aquí, vivint un somni. M'agradaria poder-ho disfrutar amb molts d'ells tot això però n'estaré eternament agraït. MIL GRÀCIES.

Després d'aquesta tocament de fibra, anem a donar-li una mica d'alegria al blog, amb aquell toc spicy que tant el caracteritza. Bueno com podeu veure sòc l'ùnic europeu a la fotu, son els meus companys de classe, els quals els hi he agafat tant de carinyo que fins i tot estic aprenent coreà amb ells. Ells em pregunten tot de curiositats de la nostra cultura, costums, fins i tot aprenen català! Però sobretot un parell d'ells estan interesats en la meva germana! La mare que els va parir, no tenen un pel de tontus...La venc massa bé, però és que es veritat ella es va emportar la guapura de la familia i jo tot el cachondeo que restava.
Amb ells vaig anar a menjar pizzes al gran i famòs Grimaldis, Brooklyn. Les pizzes de peperoni i butifarra de lo millor que hi ha! Tot això, després d'un bon passeig per Brooklyn Heights Promenade, grans vistes de l'illa de Manhattan, molt recomenable! Imagineu-vos si em va agradar el lloc que al cap de dos dies vaig tornar amb la Noe&Co!
Tal com dic en el tìtol d'aquest blog, em sento socialment integrat a aquesta gran ciutat! A la feina, tot i ser un simple becari, em van convidar al sopar d'empresa! TOT GRATIS!!! A un bon restaurant italià, el menjar estava bonisim i vaig veure vi! Que això és or en aquest país! Però lo millor de tot, va ser que... la Beyonce estava sopant allà mateix, algunes de les meves companyes la van anar a veure, però com molts dels famosos aquí, educadament els hi va dir que volia disfrutar tranquilament del sopar. QUE COLLONS PASSA! Si vol que la tractin com una persona normal...que tingui un sou normal! jajajaja

I en el turime nocturn, així ho hem batejat amb la Noe, la cosa és inmillorable. Ara a més, em afegit un altre tipus de festa al repartori....BRUNCH TIME! Dinar + begudes+ festa. Ja hi hem anat dos cops, i a la segona vegada que hi vam anar ja ens van reconeixer. El lloc on anem es diu Pranna, el menjar esta prou bé, però el que conta és la festa que es monta després... La música esta molt bé, durant el menjar et posen com chill out i quan veuen que la gent vol marxa... Club music!
La meva presència al podium ja és obligada, després de l'expectació despertada al primer Brunch, la promotora de l'event em va donar 6 dolars perquè ballés en el segon Brunch. TOP FORT! Em vaig sentir com un gigolo per un moment jajajajajaja La veritat que jo no em considero tampoc un professional del ball, però diriem que ho visc amb molta intensitat.
Com dic jo, sense la Noe no seria res igual! Donu gràcies a l'Oscar!!! Som the life of the party! Lo millor son els marujeos i comentaris durant la festa... Sens dubte!!!
Lo millor de tot és que els promotors/promotores ens estan agafant un carinyo especial, ens tracten genial! Saben que allà on anem donem una bona imatge i mooolta festa! Una altra mostra d'integració a aquesta ciutat: A mi em van dir ahir un relacions públiques que sòc blanc per fora però negre per dins! Com molts ja sabeu això per mi és glòria!!!!!! Quan un negre et diu això és que ets un dels seus! NIGGA POWER!!!! Però ara ve el plat fort... Vam coincidir per sorpresa l'altre nit amb la fotografa del Pranna, la tia estava super contenta de veurens, vaig alucinar amb l'efusivitat que em va saludar. A partir de llavors doncs vaig estar ballant amb ella a estones durant la nit, i després que la Noe m'insistís que havia d'actuar i fer maniobra d'asalto, vaig anar a apretar a veure si queia premi... EFECTIVAMENT! em va menjar la boca, i em va donar el seu telefon! Alguna altra nit s'apuntarà de festa amb nosaltres em va dir. Després de 2 mesos.... PER FI CAU UNA! jajajaja

I per acabar us explicaré que vaig fer per Thanksgiving (Acció de gràcies), la familia amb la que viu la Noe em va convidar per sopar i disfrutar del famòs, típic pavo! Vaig portar una bona ampolleta de vi, un Rioja, que n'aprenguin una mica, que els americans van amb les cerveses amunt i avall! El sopar ho va tenir tot, molt de menjar (per cert bonissimes les Mashed Potatoes amb el Gravy, que seria tot el suc que ha fet al pavo al forn barrejat amb una mica de farina especial perquè agafi una mica de consistència), gent de diferents etnies (fins i tot una descent de indis natius, collons la dona no callava ni sota l'aigüa). M'ho vaig passar genial, va ser el que volia i desitjava.

I res més gent, si em deixo algo no patiu que us informo al pròxim blog!
Espero que tot vagi genial per la meva terra i que estigueu tots molt bé! I LOVE YOU!!!!

Abraçades i petons,
Roger

jueves, 10 de noviembre de 2011

A LIMO PARTY!!!! We are in Neeeeew Yoooork

HELLO EVERYBODY!!

I'm back baby! Per posar-vos al dia del que passa a la BIG APPLE durant la meva estancia. Jo segueixo progressant a l'hora de ser un New Yorker més. M'he aficionat a veure la NFL, un fan més dels New York Giants. Sobretot del seu quaterback Eli Manning, enorme en l'últim partit que avig veure contra un dels equips favorits pel títol, New England Patriots, el notes va fotre una passada a falta de 6 segons a un company perquè fés un touchdown que els hi va donar la victoria! A falta de NBA... a algo m'havia d'aficionar no?

I com alguns sabeu, en els anteriors viatges als USA havia desitjat jugar a basket, fins i tot, a Los Angeles vaig arribar a anar a un nigga i preguntar-li si volia jugar amb mi una estona, la resposta i la mirada d'ell van ser suficients per entendre que encara no havia arribat el moment de NBA Showtime per mi. Doncs el moment va arribar amb el company menys inesperat, un xino, si! EL MEU XINO! el Kingsley! Vam anar a una pista de Central Park, vam estar un parell d'horetes jugant, fent uns 1x1, el noi es força bó! I lo més important.... COLLONS EL TROBAVA A FALTAR! jaja

Dissabte nit....LIMO PARTY! 20 persones dins d'una limosina.... Tot s'ha de dir, fins que no vaig fer-me a la idea amb la primera copa, vaig pensar que seria impossible passar-ho bé. No va falta ni el cava, les amigues alemanes van pensar amb els catalans! No era una gran marca catalana però es va valorar el gest :)
El conductor, de nom Miguel, el vam tenir marejat per tota la illa de Manhattan durant 3 hores. Sobretot, va fer una gran amiga, l'Aline, crec que encara li xiulen les orelles dels crits que li fotia a l'orella... MIGUEL LET'S GO TO TIMES SQUARE! La nostra arribada a Times va ser memorable, finestres baixades, amb el volum ben alt, la gent del carrer va comença a fer fotus, es que...cridavem una mica l'atenció diriem....jajajaja Ens vam fer unes quantes fotos a la famosa escala que surt al videoclip Empire State of mind de Jay Z i Alicia Keys.
Després, la segona parada obligada va ser al Rockefeller Center, que ja esta amb la pista de gel i ben iluminat, solament falta el gran arbre de nadal. Seguidament la limosina ens va portar cap al club on haviem de sortir de festa "en teoria", però per culpa d'un incompetent promotor, que ens havia de facilitar l'entrada, no vam entrar. Al final, el que sol passar quan hi ha un grup massiu de gent, la gent es dispersa i cadascú es va buscar la vida com va poder. Jo em vaig quedar amb la Justine, després la vaig acompanyar al metro, on vam compartir una pizza...a aquelles hores ens va entrar la gana! i cap a casa. 

Per rematar el cap de setmana, vam anar a passar el diumenge a Financial District. Qualsevol lloc és bó quan ens juntem els de sempre! La Nicole és una altra gran amiga! Juntament amb la Noe és de lo millor que tinc aquí (Nicole and Noe are the best that I have here)... quan estavem buscant algun lloc per menjar, vam trobar un restaurant japonés i es va produir lo següent, reprodueixo el dialeg:
- Nicole: Nadineee there's sushi here! Trust me!
- Nadine: Cool!
- Roger: Noooo!! Really?? Sushi in a japanese restaurant?? Are you kidding?! (Amb tó irònic i ja partintme el cul)
Son aquests petits moments els que fan especial aquesta experiència (This little things make this experience so special).
I si! Vaig menjar amb palillos... diriem que haig de practicar mooooolt encara! Però segur que repetim, la cuina asiatica m'esta començant a fascinar!

Per finalitzar, us puc dir que ja tinc pis oficialment pels mesos de Desembre i Gener!!! Avui he anat a firmar i pagar el primer lloguer i el diposit de seguretat!! Seguiré al Upper West Side! Però ara a una millor zona, estaré al carrer 88 amb Broadway. Estic feliç perquè he resolt un gran mal de cap!

Records a tothom!!
I LOVE YOU ALL!!!!

Roger
Un català a New York