Integrat en societat!

Heyyy People!

Després d'uns dies "desaparecido en combate", ja torno a ser aquí per posar-vos al dia! Han estat uns dies plens d'anecdotes, moments que intentaré resumir breument (cosa gens fàcil per mi...sabeu que quan començo no callo... jajaja). Com ja heu anat veient pel facebook, les coses em van molt millor del que m'esperava quan vaig arribar. Em sento un privilegiat per tot el que em passa i succeeix al meu voltant, a vegades penso que estic en una película! Estic aquí gràcies a moltes persones, familia i amics que han ajudat a que jo estigui aquí, vivint un somni. M'agradaria poder-ho disfrutar amb molts d'ells tot això però n'estaré eternament agraït. MIL GRÀCIES.

Després d'aquesta tocament de fibra, anem a donar-li una mica d'alegria al blog, amb aquell toc spicy que tant el caracteritza. Bueno com podeu veure sòc l'ùnic europeu a la fotu, son els meus companys de classe, els quals els hi he agafat tant de carinyo que fins i tot estic aprenent coreà amb ells. Ells em pregunten tot de curiositats de la nostra cultura, costums, fins i tot aprenen català! Però sobretot un parell d'ells estan interesats en la meva germana! La mare que els va parir, no tenen un pel de tontus...La venc massa bé, però és que es veritat ella es va emportar la guapura de la familia i jo tot el cachondeo que restava.

Amb ells vaig anar a menjar pizzes al gran i famòs Grimaldis, Brooklyn. Les pizzes de peperoni i butifarra de lo millor que hi ha! Tot això, després d'un bon passeig per Brooklyn Heights Promenade, grans vistes de l'illa de Manhattan, molt recomenable! Imagineu-vos si em va agradar el lloc que al cap de dos dies vaig tornar amb la Noe&Co!

Tal com dic en el tìtol d'aquest blog, em sento socialment integrat a aquesta gran ciutat! A la feina, tot i ser un simple becari, em van convidar al sopar d'empresa! TOT GRATIS!!! A un bon restaurant italià, el menjar estava bonisim i vaig veure vi! Que això és or en aquest país! Però lo millor de tot, va ser que... la Beyonce estava sopant allà mateix, algunes de les meves companyes la van anar a veure, però com molts dels famosos aquí, educadament els hi va dir que volia disfrutar tranquilament del sopar. QUE COLLONS PASSA! Si vol que la tractin com una persona normal...que tingui un sou normal! jajajaja

I en el turime nocturn, així ho hem batejat amb la Noe, la cosa és inmillorable. Ara a més, em afegit un altre tipus de festa al repartori....BRUNCH TIME! Dinar + begudes+ festa. Ja hi hem anat dos cops, i a la segona vegada que hi vam anar ja ens van reconeixer. El lloc on anem es diu Pranna, el menjar esta prou bé, però el que conta és la festa que es monta després... La música esta molt bé, durant el menjar et posen com chill out i quan veuen que la gent vol marxa... Club music!

La meva presència al podium ja és obligada, després de l'expectació despertada al primer Brunch, la promotora de l'event em va donar 6 dolars perquè ballés en el segon Brunch. TOP FORT! Em vaig sentir com un gigolo per un moment jajajajajaja La veritat que jo no em considero tampoc un professional del ball, però diriem que ho visc amb molta intensitat.
Com dic jo, sense la Noe no seria res igual! Donu gràcies a l'Oscar!!! Som the life of the party! Lo millor son els marujeos i comentaris durant la festa... Sens dubte!!!

Lo millor de tot és que els promotors/promotores ens estan agafant un carinyo especial, ens tracten genial! Saben que allà on anem donem una bona imatge i mooolta festa! Una altra mostra d'integració a aquesta ciutat: A mi em van dir ahir un relacions públiques que sòc blanc per fora però negre per dins! Com molts ja sabeu això per mi és glòria!!!!!! Quan un negre et diu això és que ets un dels seus! NIGGA POWER!!!! Però ara ve el plat fort... Vam coincidir per sorpresa l'altre nit amb la fotografa del Pranna, la tia estava super contenta de veurens, vaig alucinar amb l'efusivitat que em va saludar. A partir de llavors doncs vaig estar ballant amb ella a estones durant la nit, i després que la Noe m'insistís que havia d'actuar i fer maniobra d'asalto, vaig anar a apretar a veure si queia premi... EFECTIVAMENT! em va menjar la boca, i em va donar el seu telefon! Alguna altra nit s'apuntarà de festa amb nosaltres em va dir. Després de 2 mesos.... PER FI CAU UNA! jajajaja

I per acabar us explicaré que vaig fer per Thanksgiving (Acció de gràcies), la familia amb la que viu la Noe em va convidar per sopar i disfrutar del famòs, típic pavo! Vaig portar una bona ampolleta de vi, un Rioja, que n'aprenguin una mica, que els americans van amb les cerveses amunt i avall! El sopar ho va tenir tot, molt de menjar (per cert bonissimes les Mashed Potatoes amb el Gravy, que seria tot el suc que ha fet al pavo al forn barrejat amb una mica de farina especial perquè agafi una mica de consistència), gent de diferents etnies (fins i tot una descent de indis natius, collons la dona no callava ni sota l'aigüa). M'ho vaig passar genial, va ser el que volia i desitjava.

I res més gent, si em deixo algo no patiu que us informo al pròxim blog!

Espero que tot vagi genial per la meva terra i que estigueu tots molt bé! I LOVE YOU!!!!

Abraçades i petons,

Roger

A LIMO PARTY!!!! We are in Neeeeew Yoooork

HELLO EVERYBODY!!

I'm back baby! Per posar-vos al dia del que passa a la BIG APPLE durant la meva estancia. Jo segueixo progressant a l'hora de ser un New Yorker més. M'he aficionat a veure la NFL, un fan més dels New York Giants. Sobretot del seu quaterback Eli Manning, enorme en l'últim partit que avig veure contra un dels equips favorits pel títol, New England Patriots, el notes va fotre una passada a falta de 6 segons a un company perquè fés un touchdown que els hi va donar la victoria! A falta de NBA... a algo m'havia d'aficionar no?

I com alguns sabeu, en els anteriors viatges als USA havia desitjat jugar a basket, fins i tot, a Los Angeles vaig arribar a anar a un nigga i preguntar-li si volia jugar amb mi una estona, la resposta i la mirada d'ell van ser suficients per entendre que encara no havia arribat el moment de NBA Showtime per mi. Doncs el moment va arribar amb el company menys inesperat, un xino, si! EL MEU XINO! el Kingsley! Vam anar a una pista de Central Park, vam estar un parell d'horetes jugant, fent uns 1x1, el noi es força bó! I lo més important.... COLLONS EL TROBAVA A FALTAR! jaja

Dissabte nit....LIMO PARTY! 20 persones dins d'una limosina.... Tot s'ha de dir, fins que no vaig fer-me a la idea amb la primera copa, vaig pensar que seria impossible passar-ho bé. No va falta ni el cava, les amigues alemanes van pensar amb els catalans! No era una gran marca catalana però es va valorar el gest :)

El conductor, de nom Miguel, el vam tenir marejat per tota la illa de Manhattan durant 3 hores. Sobretot, va fer una gran amiga, l'Aline, crec que encara li xiulen les orelles dels crits que li fotia a l'orella... MIGUEL LET'S GO TO TIMES SQUARE! La nostra arribada a Times va ser memorable, finestres baixades, amb el volum ben alt, la gent del carrer va comença a fer fotus, es que...cridavem una mica l'atenció diriem....jajajaja Ens vam fer unes quantes fotos a la famosa escala que surt al videoclip Empire State of mind de Jay Z i Alicia Keys.

Després, la segona parada obligada va ser al Rockefeller Center, que ja esta amb la pista de gel i ben iluminat, solament falta el gran arbre de nadal. Seguidament la limosina ens va portar cap al club on haviem de sortir de festa "en teoria", però per culpa d'un incompetent promotor, que ens havia de facilitar l'entrada, no vam entrar. Al final, el que sol passar quan hi ha un grup massiu de gent, la gent es dispersa i cadascú es va buscar la vida com va poder. Jo em vaig quedar amb la Justine, després la vaig acompanyar al metro, on vam compartir una pizza...a aquelles hores ens va entrar la gana! i cap a casa. 

Per rematar el cap de setmana, vam anar a passar el diumenge a Financial District. Qualsevol lloc és bó quan ens juntem els de sempre! La Nicole és una altra gran amiga! Juntament amb la Noe és de lo millor que tinc aquí (Nicole and Noe are the best that I have here)... quan estavem buscant algun lloc per menjar, vam trobar un restaurant japonés i es va produir lo següent, reprodueixo el dialeg:

- Nicole: Nadineee there's sushi here! Trust me!

- Nadine: Cool!

- Roger: Noooo!! Really?? Sushi in a japanese restaurant?? Are you kidding?! (Amb tó irònic i ja partintme el cul)

Son aquests petits moments els que fan especial aquesta experiència (This little things make this experience so special).

I si! Vaig menjar amb palillos... diriem que haig de practicar mooooolt encara! Però segur que repetim, la cuina asiatica m'esta començant a fascinar!

Per finalitzar, us puc dir que ja tinc pis oficialment pels mesos de Desembre i Gener!!! Avui he anat a firmar i pagar el primer lloguer i el diposit de seguretat!! Seguiré al Upper West Side! Però ara a una millor zona, estaré al carrer 88 amb Broadway. Estic feliç perquè he resolt un gran mal de cap!

Records a tothom!!
I LOVE YOU ALL!!!!

Roger
Un català a New York

Happy Halloween & New apartment in Upper West Side

Hola a tothom!!

Anem al grà que aquests dies han estat mogudets a l'illa de Manhattan! Sense anar més lluny, dissabte passat vam tenir una senyora nevada a la ciutat, des dels anys 50 pel que van dir els diaris, que no nevava a l'Octubre Nova York i menys de la manera que ho va fer! Us podeu imaginar la meva alegria al veure nevar... IMPRESSIONANT! Com un nen petit, em vaig veure involucrat en mig d'una guerra de boles de neu al carrer amb alguns dels companys de la residència jajaja I en qüestió d'hores va passar de ser algo increible i graciós, a

convertir-se en un malson... QUIN FRED COLLONS!! Carrers gelats, i un ventet que et feia pensar: Si ara ja fa aquest fred... com serà la situació al gener??? Millor anar-se acostumant!

La mateixa nit de la nevada, vam anar a celebrar el Halloween, cada un amb les seves respectives disfresses... Per fi celebrant aquesta festa a USA jaja. Va ser enorme! Primer vaig anar a Weehawken, la Noe m'havia de maquillar i fer que la meva cara fòs més espantosa que recent llevat un dia entre setmana. Ho va aconseguir! Quan tornava a la residència perquè m'havia deixat el ticket per anar a la festa, (de l'emoció em vaig oblidar el ticket a l'habitació al sortir cap a Weehawken...on tindria el cap?) vaig fer plorar un nen...al principi em va saber greu però quan vaig veure que el pare es reia de la situació llavors em vaig descollonar! Titular el següent dia als diaris: WARNING: CREEPY ZOMBIE SCARED A CHILD IN THE SUBWAY.  Jajajaja  Al club vam tenir barra lliure la primera hora, BEGUDES GRATIIIIIISSSS!!!! quan torni a Barcelona tindré un problema... Una gran nit amb el grupet! El local molt recomanable, i les disfresses de la gent genials!!! El que em va fer més gràcia, va ser sens dubte, un tio que portava uns pantalons curts i portava uns testicles de goma enormes penjant...que senzill és ser gràciòs a vegades, la gran teoria dels humoristes del caca, culo, pedo, pis! Ah!! Lo millor és que aquell mateixa matí quan vaig veure aquella disfressa en el mostrador d'una botiga, vaig pensar: qui serà el notes que es compraria això? SENSE PARAULES quan vaig veure-ho a la festa.

Diumenge va tocar la mudança al nou pis, coast to coast, cap al carrer 107 amb Columbus Ave. Amb la resaca va ser durillo..va ser dur també desperdir-se del meu company d'habitació el famòs, inigualable...XINO: KINGSLEY! A l'arribar la primera anècdota...no em van donar la clau correcta per obrir l'apartament, vaig haver d'esperar 30 minuts a que vingués la companya de pis i m'obrís! Ara ja tinc la clau correcta. Les primeres dos nits les vaig dormir al sofà, a l'espera que la noia que vivia a la que seria la meva habitació marxés. I el dia 1 de Novembre, finalment, vaig poder-me instalar, amb tot el significat de la paraula INSTALAR: inflar el llit inflable, per sort amb un mecanisme i no a pulmó, colocar uns prestatges i un petit moble. En una horeta, ja ho vaig tenir llest, però faltava una cosa.... la meva bandera de CATALUNYA, que vaig penjar al moment, per poder dir, oficialment, que aquella habitació esta conquerida per un català! La veritat que viure en un apartament és molt millor que la resi i els companys de pis de moment semblen força correctes.

I com diuen el Porky dels Looney Tunes: esto es to, esto es to, esto es todo AMIGOS!!

Cuideu-vos molt, que us tinc molt presents!! I us vull igual de bé que quan vaig marxar!
Petons i abraçades!!!

ROGER, THE NIGGA