Integrat en societat!

Heyyy People!

Després d'uns dies "desaparecido en combate", ja torno a ser aquí per posar-vos al dia! Han estat uns dies plens d'anecdotes, moments que intentaré resumir breument (cosa gens fàcil per mi...sabeu que quan començo no callo... jajaja). Com ja heu anat veient pel facebook, les coses em van molt millor del que m'esperava quan vaig arribar. Em sento un privilegiat per tot el que em passa i succeeix al meu voltant, a vegades penso que estic en una película! Estic aquí gràcies a moltes persones, familia i amics que han ajudat a que jo estigui aquí, vivint un somni. M'agradaria poder-ho disfrutar amb molts d'ells tot això però n'estaré eternament agraït. MIL GRÀCIES.

Després d'aquesta tocament de fibra, anem a donar-li una mica d'alegria al blog, amb aquell toc spicy que tant el caracteritza. Bueno com podeu veure sòc l'ùnic europeu a la fotu, son els meus companys de classe, els quals els hi he agafat tant de carinyo que fins i tot estic aprenent coreà amb ells. Ells em pregunten tot de curiositats de la nostra cultura, costums, fins i tot aprenen català! Però sobretot un parell d'ells estan interesats en la meva germana! La mare que els va parir, no tenen un pel de tontus...La venc massa bé, però és que es veritat ella es va emportar la guapura de la familia i jo tot el cachondeo que restava.

Amb ells vaig anar a menjar pizzes al gran i famòs Grimaldis, Brooklyn. Les pizzes de peperoni i butifarra de lo millor que hi ha! Tot això, després d'un bon passeig per Brooklyn Heights Promenade, grans vistes de l'illa de Manhattan, molt recomenable! Imagineu-vos si em va agradar el lloc que al cap de dos dies vaig tornar amb la Noe&Co!

Tal com dic en el tìtol d'aquest blog, em sento socialment integrat a aquesta gran ciutat! A la feina, tot i ser un simple becari, em van convidar al sopar d'empresa! TOT GRATIS!!! A un bon restaurant italià, el menjar estava bonisim i vaig veure vi! Que això és or en aquest país! Però lo millor de tot, va ser que... la Beyonce estava sopant allà mateix, algunes de les meves companyes la van anar a veure, però com molts dels famosos aquí, educadament els hi va dir que volia disfrutar tranquilament del sopar. QUE COLLONS PASSA! Si vol que la tractin com una persona normal...que tingui un sou normal! jajajaja

I en el turime nocturn, així ho hem batejat amb la Noe, la cosa és inmillorable. Ara a més, em afegit un altre tipus de festa al repartori....BRUNCH TIME! Dinar + begudes+ festa. Ja hi hem anat dos cops, i a la segona vegada que hi vam anar ja ens van reconeixer. El lloc on anem es diu Pranna, el menjar esta prou bé, però el que conta és la festa que es monta després... La música esta molt bé, durant el menjar et posen com chill out i quan veuen que la gent vol marxa... Club music!

La meva presència al podium ja és obligada, després de l'expectació despertada al primer Brunch, la promotora de l'event em va donar 6 dolars perquè ballés en el segon Brunch. TOP FORT! Em vaig sentir com un gigolo per un moment jajajajajaja La veritat que jo no em considero tampoc un professional del ball, però diriem que ho visc amb molta intensitat.
Com dic jo, sense la Noe no seria res igual! Donu gràcies a l'Oscar!!! Som the life of the party! Lo millor son els marujeos i comentaris durant la festa... Sens dubte!!!

Lo millor de tot és que els promotors/promotores ens estan agafant un carinyo especial, ens tracten genial! Saben que allà on anem donem una bona imatge i mooolta festa! Una altra mostra d'integració a aquesta ciutat: A mi em van dir ahir un relacions públiques que sòc blanc per fora però negre per dins! Com molts ja sabeu això per mi és glòria!!!!!! Quan un negre et diu això és que ets un dels seus! NIGGA POWER!!!! Però ara ve el plat fort... Vam coincidir per sorpresa l'altre nit amb la fotografa del Pranna, la tia estava super contenta de veurens, vaig alucinar amb l'efusivitat que em va saludar. A partir de llavors doncs vaig estar ballant amb ella a estones durant la nit, i després que la Noe m'insistís que havia d'actuar i fer maniobra d'asalto, vaig anar a apretar a veure si queia premi... EFECTIVAMENT! em va menjar la boca, i em va donar el seu telefon! Alguna altra nit s'apuntarà de festa amb nosaltres em va dir. Després de 2 mesos.... PER FI CAU UNA! jajajaja

I per acabar us explicaré que vaig fer per Thanksgiving (Acció de gràcies), la familia amb la que viu la Noe em va convidar per sopar i disfrutar del famòs, típic pavo! Vaig portar una bona ampolleta de vi, un Rioja, que n'aprenguin una mica, que els americans van amb les cerveses amunt i avall! El sopar ho va tenir tot, molt de menjar (per cert bonissimes les Mashed Potatoes amb el Gravy, que seria tot el suc que ha fet al pavo al forn barrejat amb una mica de farina especial perquè agafi una mica de consistència), gent de diferents etnies (fins i tot una descent de indis natius, collons la dona no callava ni sota l'aigüa). M'ho vaig passar genial, va ser el que volia i desitjava.

I res més gent, si em deixo algo no patiu que us informo al pròxim blog!

Espero que tot vagi genial per la meva terra i que estigueu tots molt bé! I LOVE YOU!!!!

Abraçades i petons,

Roger