GOODBYE NEW YORK!

Hello Everybody!!

This post I'll do it in English, probably I'll make some mistakes but I'll try to do all my best. Always it's really hard to say goodbye, but harder if you knew a lot of people in this city like I did. As I've been saying during these last days, everyone can choose between two ways to leave this kind of experiences:

- Only spend your time for study, learn english and visit the city by yourself. Trying not to share feelings, sensations, emotions. Be like a rock.
- Study, learn and enjoy the city being and open minded person. I mean, show the best of you to the other people and respect the other ways of living of the people that you could know.

Obviously, the second way is the one that I chose the day that I arrived. I'd only be here for a few months, why not? well, at the end it's harder to say goodbye, because you feel loved by a lot of people and you know that some of them would be difficult to see again or share the same things.

The first week I was thinking: What am I doing here? But all started working that night in Juliet Supper Club...

If someone told me the first day that I arrived here, that I would live all that I lived during these 5 months, I'd say: Are you kidding? I can't say anything bad about all of this experience. I has been better thant what I expected. All the people that I met were AWESOME, I just can say thank you ALL to share with me your feelings and all these moments that I won't never forget.

Last week I was full of emotions, so hard to keep them with me. The people thats knows me, understands all of these. I'm a sensitive person and see the end it's not easy for me.
What would happen if I didn't meet Noe? What would happen if I didn't go to Rennert School? What would happen if I stayed in the residence during these 4 months? These are some of the questions that I was asking myself during the last week. And you know.... I'm really glad of all! I wouldn't change anything! All was priceless. Working harder during the last year to have the chance to live this was worth it.

Last saturday I had the best farewell party that I could have. It was more than 12 hours of party and fun. I could see all the people that I wanted. The girls: Noe, Nicole, Nadine, Sandra, Justine, Angie, Aline, Nadine W and Gen. Eddie! OMG! with the yankee's jersey.. WE ROCK IT! Narcís from Pittsburgh! One more the catalan group! haha. The photographer..she could miss the last party, as always we are waiting to see her pics. The Lavish Nightlife Group & Daouda! Without all of these ones, I think that it wouldn't be good.

We started the night at Pranna, the Mad Brunch...OUR FAVOURITE PARTY! It's the best way to start a saturday...with the sun still shining...OMG! The funniest thing is that, I don't know why some of the people from there know me and I don't know who they are, Is it possible because of my dance shows? I still have muscle sore because of my crazy dance... I did all my best for my people, whatever for my fans! hahaha

After I went to my place to take a shower, I needed it! And then...LIMO RIDE! 3 hours of amazing moments, drinking, dancing, and practicing one of the passions that I share with Noe: TALK ABOUT WHAT'S GOING ON in front of us hahaha. We did some stops during the ride to take pictures, sometimes I think that we don´t take seriously this city... Do we know that we are in NY?

Last stop... Highline Ballroom! It's not the best club that I've seen, but the promoters did their best, as always, to have fun! I stayed there until the club was closed.

Well that's it! But this doesn't mean the end, because I'll be back people! Probably this summer. My roommate Jeff offered me to sleep in the couch if it's necessary! Then I'll say: See you soon!!!

I LOVE NEW YORK, IT WILL BE AS A SECOND HOMETOWN FOR ME FOREVER!!!
Hugs and Kisses.

Roger

Charlie's visit i... Last Days

Hola followers!

Ultimament em costa tenir el Blog al dia, son els meus últims dies per aquí i son molts els sentiments que estic vivint. No em podia imaginar que acabaria fent arrels aquí, potser hagués estat més fàcil no fer amistats i dedicar-me a aprendre anglès i treballar, però la veritat que m'en alegro d'haver fet tot el contrari i no m'en empenedeixo de res. He deixat una mica de banda tot això potser perquè no vull desaprofitar cap segon que em queda aquí, i aprofito avui que estic de repòs a casa per culpa d'un refredat per explicar-vos que ha passat últimament en aquesta GRAN CIUTAT.

El Carlos va venir fa un parell de setmanes, amb ell va ser com reviure la primera vegada que vaig trepitjar New York, amb l'única diferència que ara era jo el que el guiava! jajajaja Vaig portar-lo a llocs que ell no havia vist encara, com el Highline Park o Brooklyn. El crack em va pagar un hotel a Midtown, però sense mal pensar ehh que dormiem en llits separats! No us podeu creure com trobava a faltar un llit en condicions.. Portu dormint 3 mesos en un llit inflable, us podeu fer una idea no?
Es va poder fer una petita idea de com és el meu dia a dia aquí i com és realment la vida en aquesta ciutat. Però el "momentazo" de la seva visita va ser... ANAR A VEURE ELS KNICKS!!! Per fi! Per primera vegada anava a veure un partit de la NBA, i a més al Madison Square Garden. Va ser tota una experiència, semblava un crio! Com diuen alguns per aquí, més americà i explotu! La veritat és que no és solament un partit, sinó tot l'espectacle que l'envolta, molt recomenable fins i tot per la gent que no li agrada aquest esport. Ara ve quan la Noe s'ha dormit en mig del que estic dient, Zzzzzz Ja ho sé, a tu ni et va ni et ve jajajaja Però ho havia de dir no?

Els meus dies com a estudiant i treballador també s'han acabat. Fa uns dies vaig rebre el diploma que certifica les més de 300 hores que he fet aquí, havent arribat fins el nivell 6 Advance. No esta gens malament, jo no miro el nivell en el que he arribat sinó lo comode que em sento a l'hora de parlar l'idioma.

En quan a la feina, aquí els teniu, els meus companys i jo a l'oficina. L'Adam i l'Amit, ells dos m'han ajudat a semtir-me còmode a la feina. No he estat solament un becari, sinó que m'han fet sentit com un més, donant-me responsabilitat i feines que seran útils per a la meva experiència laboral. OHH! I lo millor de tot és que em van donar una carta de recomenació, potser seria una bona carta per tornar a aquest país per treballar-hi o per obrir-me les portes a una bona feina, tot el que sumi serà benvingut en aquest món en el que estem.

Com deia al principi, estan sent dies de despedides, sopars, etc. La setmana passada vaig preparar un sopar de la terra pels companys del pis, no podia marxar sense fer-ho. Estava esperant trobar el moment ideal, com els hi vaig dir, ells es mereixen tot això i més.

Pa amb tomàquet, truita de patates, pernil, formatge i una mica de vinet. Ara que ho veig, que senzill és per nosaltres ser feliços eh? El que fa un sopar tant senzill... Per un moment em vaig sentir com a casa, va ser molt especial. Vaig suar una mica, patia perquè era la meva primera truita de patates, però haver vist fer la truita a casa milers de vegades va fer que sortís una bona truita i ells tant contents! jejeje

També va haver-hi l'últim sopar amb els de classe. Vam anar a sopar a un restaurant coreà al carrer 32, allà esta tot plagat de tendes i restaurants coreans, li diuen la petita Korea. La veritat que m'estic acostumant als seus plats, una mica picants, però DELICIOUS! I veurem amb els palillos és tot un espectacle... Crec que si no em porten una cullera, ara encara estaria menjant! jajajaja Després del sopar vam anar a un Karaoke! Els coreans son uns fans d'això! I a mi... ja sabeu com m'agrada fer el burru, jo amb un micro o una camara sòc la persona més feliç del món! Vergonya?? Aquesta paraula no crec que entri en el meu vocabulari veient el que vaig fer... Encara s'estan rient de la meva actuació emulant l'Elvis Presley... Però pel públic el que fagi falta!

Bueno i per fi va arribar la neu a Manhattan! Una nevada que va deixar la ciutat ben blanca! Era una imatge que no volia perdreme-la! El Central Park estava preciòs! Crec que a raó de passar tot el dia pel carrer vaig agafar aquest refredat, però va valer la pena crec jo.

I això és tot, aquest cap de setmana m'espera la meva gran festa de despedida. Hi serà tothom, i això és el que m'importa. El menú és el següent:

- Mad Brunch (com m'agraden aquestes festes... jajaja)
- Limo Party (3 hores per voltar per la ciutat)

- Highline Ballroom (On l'última nit ha de ser memorable!)

Ja us explicaré com ha anat, possiblement serà el meu LAST POST!

Petons i abraçades,

Roger

XMAS HOLIDAYS with FRIENDS!

Heyy familia!!! 

Com va? Ara feia dies que no sabieu de mi ehh?? Us he deixat respirar un temps, potser estaveu cansats de saber del pesat que viu a l'altra banda del "charco" (se que això haurà fet mal al Pompeu Fabra jajajaja).

Ja estic a la recta final de tot aquesta experiència, però encara no toca pensar-hi!Va ser difícil celebrar el dia de Nadal lluny de casa, més que difícil...Estrany! Gairebé va ser com un dia més, aquí podeu veure l'arbre de nadal amb totes les compres que vaig fer els dies anteriors jeje Vaig fer una mica de pretty woman per la city aprofitant que hi havien rebaixes i que a la feina m'havien donat $200 com a paga de nadal!! 200 dolars ehhhh SON MOLTS EURUUUUS!!!!!! jajaja

Dies abans vaig celebrar l'amic invisible amb companys de l'escola, millor dit la festa dels coreans amb un català. Em va tocar com un Scrabble de viatge, però lo més graciòs era que anava amb un estoig en forma de platan, segons em va dir un d'ells, m'ho van comprar al MOMA! Vaig menjar cuina coreana, la mare que els va parir amb el picant! I per ells no pica res! Vaig estar tota la nit amb la llengua que no me la sentia. Sòc diferent d'ells, diferents costums, però ja m'agrada! Després de tot això algun dia hauré d'anar a Seoul i visitar a tots aquests no? Després del soparet vam anar a prendre unes copes al Oneil's Bar, mític lloc de trobada per tots els alumnes de Rennert! 

I el dia 26... EL REGAL MÉS GRAN! Una representació del grupet d'amics van venir a visitar-me per passar les festes junts. Aitor, Pisano, Patty, Ainara, Elena, Xavi i Jesus! 7!!! Va estar genial veure'ls per aquí i poder compartir amb ells aquesta experiència també! Això de ser un grup de grup és una mica show tot s'ha de dir, però crec que entre la desorganització vam poder fer moltes coses plegats. Sobretots moltes compres jajajaja Jo crec que van arribar amb sobrepes a Catalunya! L'Ainara i l'Elena van dormir a casa meva i els altres a un apartament que havien llogat. Cada matí havia de despertar a la senyoreta Elena que li encantava el llit més que ningú, si al final tothom li molarà això de dormir a un llit inflable! jajaja I finalment el dia va arribar, el GRAN DIA! NEW YEAR'S EVE!! Vam agafar un gall d'indi, i begudes per fer un sopar molt cassolà a l'apartament d'ells. A vegades aquestes coses son les que es recorden i no un sopar super luxòs a un restaurant estrella michelin no creieu? Jo vaig portar el portatil i vam veure la bola de Times Square caure amb 20 minuts de retràs, el programa era en diferit! hahaha AH! I les campanades les vam fer nosaltres, que aqui no n'hi han...amb que? Amb M&M's! jajaja I després cap al 230 Club, un rooftop molt chulo de Manhattan a ballar una mica i seguir la festa! Juntament amb la Noe, l'Oscar i l'Aline, l'anima de la festa! 

Com sempre les despedides no agraden, però els ultims dos dies van deixar coses curioses. Les noies em van regalar un pijama I LOVE NY! jajaja Es tot un espectacle quan m'el poso cada nit al pis, els meus companys de pis es pixen, però jo estic super orgullòs! I elles mateixes em van enganyar, us explico: vam anar a dinar els 3 a Little Italy, i en quan vam demanar la conta per marxar, el cambrer va i em diu que surt gratis, em vaig quedar de pedra, s'ha de dir que les noies van actuar super bé, i vam marxar del restaurant. Jo flipant pel carrer dient que no m'ho podia creure que ens hagués sortir gratis i que ens haguessin convidat a les pizzes. Després de disfrutar de la meva inocència, les noies em van explicar que van ser elles qui van pagar la conta sense que jo m'enterés! MOLT GRAN! I l'última nit del grupet vaig quedar-me a dormir a l'apartament d'ells, compartint sofà amb mister Aitor, després d'anar a prendre algo per Upper East Side. Va ser un molt bo fi de festa! I WON'T FORGET IT! 

I això és tot people! Vaig a fer-me la maleta que el senyor Carlos esta a punt d'arribar i el noi ha reservat un hotel a la ciutat! Serà molt bó veure'l també sobretot perquè vaig descobrir aquesta ciutat amb ell fa 3 anys!
Ja us explicaré!!

Petons i Abraçades per tutti!!
ROGER