Charlie's visit i... Last Days

Hola followers!

Ultimament em costa tenir el Blog al dia, son els meus últims dies per aquí i son molts els sentiments que estic vivint. No em podia imaginar que acabaria fent arrels aquí, potser hagués estat més fàcil no fer amistats i dedicar-me a aprendre anglès i treballar, però la veritat que m'en alegro d'haver fet tot el contrari i no m'en empenedeixo de res. He deixat una mica de banda tot això potser perquè no vull desaprofitar cap segon que em queda aquí, i aprofito avui que estic de repòs a casa per culpa d'un refredat per explicar-vos que ha passat últimament en aquesta GRAN CIUTAT.

El Carlos va venir fa un parell de setmanes, amb ell va ser com reviure la primera vegada que vaig trepitjar New York, amb l'única diferència que ara era jo el que el guiava! jajajaja Vaig portar-lo a llocs que ell no havia vist encara, com el Highline Park o Brooklyn. El crack em va pagar un hotel a Midtown, però sense mal pensar ehh que dormiem en llits separats! No us podeu creure com trobava a faltar un llit en condicions.. Portu dormint 3 mesos en un llit inflable, us podeu fer una idea no?
Es va poder fer una petita idea de com és el meu dia a dia aquí i com és realment la vida en aquesta ciutat. Però el "momentazo" de la seva visita va ser... ANAR A VEURE ELS KNICKS!!! Per fi! Per primera vegada anava a veure un partit de la NBA, i a més al Madison Square Garden. Va ser tota una experiència, semblava un crio! Com diuen alguns per aquí, més americà i explotu! La veritat és que no és solament un partit, sinó tot l'espectacle que l'envolta, molt recomenable fins i tot per la gent que no li agrada aquest esport. Ara ve quan la Noe s'ha dormit en mig del que estic dient, Zzzzzz Ja ho sé, a tu ni et va ni et ve jajajaja Però ho havia de dir no?

Els meus dies com a estudiant i treballador també s'han acabat. Fa uns dies vaig rebre el diploma que certifica les més de 300 hores que he fet aquí, havent arribat fins el nivell 6 Advance. No esta gens malament, jo no miro el nivell en el que he arribat sinó lo comode que em sento a l'hora de parlar l'idioma.

En quan a la feina, aquí els teniu, els meus companys i jo a l'oficina. L'Adam i l'Amit, ells dos m'han ajudat a semtir-me còmode a la feina. No he estat solament un becari, sinó que m'han fet sentit com un més, donant-me responsabilitat i feines que seran útils per a la meva experiència laboral. OHH! I lo millor de tot és que em van donar una carta de recomenació, potser seria una bona carta per tornar a aquest país per treballar-hi o per obrir-me les portes a una bona feina, tot el que sumi serà benvingut en aquest món en el que estem.

Com deia al principi, estan sent dies de despedides, sopars, etc. La setmana passada vaig preparar un sopar de la terra pels companys del pis, no podia marxar sense fer-ho. Estava esperant trobar el moment ideal, com els hi vaig dir, ells es mereixen tot això i més.

Pa amb tomàquet, truita de patates, pernil, formatge i una mica de vinet. Ara que ho veig, que senzill és per nosaltres ser feliços eh? El que fa un sopar tant senzill... Per un moment em vaig sentir com a casa, va ser molt especial. Vaig suar una mica, patia perquè era la meva primera truita de patates, però haver vist fer la truita a casa milers de vegades va fer que sortís una bona truita i ells tant contents! jejeje

També va haver-hi l'últim sopar amb els de classe. Vam anar a sopar a un restaurant coreà al carrer 32, allà esta tot plagat de tendes i restaurants coreans, li diuen la petita Korea. La veritat que m'estic acostumant als seus plats, una mica picants, però DELICIOUS! I veurem amb els palillos és tot un espectacle... Crec que si no em porten una cullera, ara encara estaria menjant! jajajaja Després del sopar vam anar a un Karaoke! Els coreans son uns fans d'això! I a mi... ja sabeu com m'agrada fer el burru, jo amb un micro o una camara sòc la persona més feliç del món! Vergonya?? Aquesta paraula no crec que entri en el meu vocabulari veient el que vaig fer... Encara s'estan rient de la meva actuació emulant l'Elvis Presley... Però pel públic el que fagi falta!

Bueno i per fi va arribar la neu a Manhattan! Una nevada que va deixar la ciutat ben blanca! Era una imatge que no volia perdreme-la! El Central Park estava preciòs! Crec que a raó de passar tot el dia pel carrer vaig agafar aquest refredat, però va valer la pena crec jo.

I això és tot, aquest cap de setmana m'espera la meva gran festa de despedida. Hi serà tothom, i això és el que m'importa. El menú és el següent:

- Mad Brunch (com m'agraden aquestes festes... jajaja)
- Limo Party (3 hores per voltar per la ciutat)

- Highline Ballroom (On l'última nit ha de ser memorable!)

Ja us explicaré com ha anat, possiblement serà el meu LAST POST!

Petons i abraçades,

Roger